viernes, 8 de julio de 2011

Sete cidades


Conta la història que en l'època de les set ciutats hi havia un rei que tenia una filla que estava tremenda. La noieta, rossa i d'ulls blaus, acostumava a passejar pels volts d'una caldera (un cràter que s'ha anat esfondrant amb el pas del temps, jo ho he après aquí, que està ple de biòlegs). Un dia es va trobar amb un pastor d'ulls verds que menava el ramat d'ovelles cap a l'estable. Els dos es van enamorar bojament, i es veien cada dia pels volts de la caldera. 





Un dia el rei dolent se'n va assabentar, i va manar a la seva filla que es despedís del pastor, perquè ella era filla de la noblesa i s'havia de casar amb el fill d'uns nobles que vivien ben a prop. La princesa va córrer als braços del pastor i li va explicar el què passava. Es van posar a plorar, i dels ulls de la princesa en van sortir llàgrimes blaves que van formar el llac blau que queda més lluny, a la fotografia. I dels ulls del pastor en varen sortir llàgrimes verdes que van formar el llac verd que es veu en primer terme. 




I al final què, ni verí, ni tallar-se les venes ni res més romàntic? Doncs no, els dos van plorar molt, i es van desfogar plorant i plorant. La princesa es va casar amb el noble, que era molt lleig, però tenia banys termals a l'habitació de palau, i el pastor es va acabar de desfogar trincant-se les ovelles, que és el què portava fent des que va descobrir els encants de la naturalesa.














Ah! i aquesta és l'Elma, la gossa de Picassent amb qui convivim, i que es porta i molt bé, comparat amb els gatetes fills de trol que si no tapes el menjar et deixen sense res!

Au, una abraçada a tots i totes, visca les Açores, meca de becaris i becàries, i sobretot valencians i catalans!